, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada). A inici de mot es pot trobar: s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc. c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i) ç: excepcionalment, en els mots ça i ço Entre vocals [...]

, etc. Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents: quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences [...]

terminacions següents: a, e, i, o, u (excepte si la i i la u formen part d'un diftong que no sigui güi ni qüi: desmai, canteu, avui, però pingüí), as, es, is, os, us, en i in. Per exemple: aniràs, camió, comprèn, costós, dormís, obtús, perdés, tabú; Mercè, Dublín, Rupià, etc. 2. S'accentuen les paraules [...]

rizo-) i rodo-, i amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic, cinorròdon; neurorràfia, hemorràgia, diarrea, verborrea, metrorrexi, hemorroide. e) Els derivats formats amb els prefixos [...]

quinze monosíl·labs d'ús freqüent: bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció be: 'anyell', nom de la lletra b déu: 'divinitat' deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar és: verb ésser/ser es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural mà: 'part terminal del braç' ma: possessiu [...]

Davant dels símbols, encara que generalment es llegeixin desplegats, no s'apostrofen ni els articles definits el i la ni la preposició de:  El H és un gas molt volàtil. ('l'hidrogen') La peça contenia 30 cg de Au. ('d'or') El projecte analitza la pronunciació de [e] en nord-occidental i en [...]